Entrevista amb Francesc Mauri: “Cal enmallar Catalunya amb punts de càrrega ràpida”

Entrevista amb Francesc Mauri: “Cal enmallar Catalunya amb punts de càrrega ràpida”

Francesc Mauri és un conegut ‘home del temps’ als mitjans de comunicació de Catalunya, però a més d’això és usuari des de fa més de tres anys d’un vehicle elèctric. Francesc és membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya i autor de llibres de divulgació com ara ‘Els núvols, guia de camp de l’atmosfera i Previsió del temps’ i de ¡Guia de l’Atmosfera’.

Com et neix la idea d’adquirir un vehicle elèctric?
Va ser arrel d’una entrevista al programa Meteomauri quan des d’un concessionari Nissan em van proposar que en provés un. Sempre m’havia fet molta il·lusió i als deu minuts de portar-lo vaig dir: “Això és fantàstic”. També ho va dir la meva dona, a qui no li agrada conduir gaire, però que per necessitats ho ha de fer a diari. Immediatament vam dir: “Ens en comprem un; això no té color amb d’altres cotxes que hem tingut”. Vam estudiar una mica les necessitats familiars i sense dubtar-ho vam decidir-nos pel Nissan Leaf.

Va ser una qüestió d’ecologia o d’economia?
Totes dues coses. Aquest vehicle cobreix perfectament totes les necessitats de l’ús diari que necessitem fer d’un vehicle a casa nostra. I evidentment no tenim sous d’estrella de Hollywood amb la qual cosa l’economia és un tema molt important a la nostra família. Hi ha moltes mesures de discriminació positiva pel fet de ser usuari d’un vehicle elèctric, amb avantatges que permeten estalviar molt, no només amb el tema del combustible (1 euro de cost són 100Km d’autonomia), sinó d’aparcament gratuït a zones blaves i verdes a la ciutat, peatges gratuïts, el manteniment del vehicle (no canviar olis, filtres…)

Has tingut alguna mala experiència en aquests tres anys com a usuari?
Faig més de 3.000 km al mes i només un dia he tingut una història una mica molesta, però no va ser del tot un problema. Veníem de Girona amb la família i tenia calculat un punt de recàrrega concret. Quan vaig arribar-hi, el punt estava fora de servei. Vam demanar un endoll a una gasolinera i que ens poguessin endollar allà (era això o trucar a la grua). Després d’un parell d’hores vam poder continuar i arribar. Hi ha dies que arribo a casa amb 10-15 km d’autonomia només, però arribo bé. Tinc ben calculats els moments i els punts de recàrrega.

Penses que és senzill fer el tràmits necessaris per formalitzar l’adquisició d’un VE? El mateix concessionari et va donar la informació? Alguna entitat territorial? Vas tindre problemes per trobar la informació?
La informació hi és, i el fet d’haver d’inscriure el cotxe per obtenir la targeta de vehicle elèctric no és un problema. A més al concessionari em van assessorar prou bé. Però sí que és cert que pot ser fa falta un telèfon o una oficina on t’assessorin de la A a la Z de tots els tràmits i tots els avantatges.

Has provat algun vehicle a gas?
Encara no, i saps què? Estic penedit d’haver comprat l’altre cotxe que tenim amb un model de motor que no permet l’adaptació al motor a gas. Així que aquest és un tema pendent a casa meva. Trobo fonamental conèixer millor el vehicle a gas i una difusió del seu ús, però segurament és un vehicle que no es fa tan visible com un d’elèctric que el veus carregant. I la publicitat per aquest tipus de vehicle és diferent i no tan visual.

Quines necessitats en infraestructures penses que falten?
Penso que el primer és que la gent conegui els avantatges del VE i les mesures de discriminació positiva que hi ha, però encara hi ha altres mesures que el poden fer més popular i, per tant, que hi hagi més usuaris. Per exemple: estudiar l’ús d’alguns carrils bus que a Barcelona estan infrautilitzats perquè puguin fer-se servir pel VE. T’imagines quina publicitat més bona per fomentar l’ús del VE que estar aturats a la Diagonal i vegis que pel carril bus/taxi (molt poc utilitzat en aquest tram) passa un VE sense necessitat de fer cua? Una altra idea que penso que és bona és que en els centres comercials hagin aparcaments preferents a la porta per a VE. L’impacte visual i tangible per als usuaris de veure que el VE pot aparcar a la porta mentre tu amb el teu a gasolina has d’anar a la planta -3 del pàrquing és brutal i molt positiu.

Quins col·lectius concrets penses que poden ser potencials usuaris del vehicle elèctric?
Aquells col·lectius que necessiten fer recorreguts llargs no s’ho poden plantejar de moment. Cal emmallar Catalunya amb punts de càrrega ràpida. Que es comenci ara pel Corredor Mediterrani està molt bé, però penso que s’hauria de ser més ambiciós. La recàrrega lenta ja la fas a casa però la generalització de l’ús del vehicle elèctric dependrà de que hi hagi una bona xarxa de càrrega ràpida. Respecte als col·lectius, hi ha uns professionals locals que podrien fer servir el vehicle elèctric sense cap mena de dubte, com ara les policies locals. Amb això estic treballant personalment amb alguns ajuntaments amb els que tinc contacte perquè perdin la por. Només és per desconeixement. Hi ha molta gent que relaciona vehicle elèctric amb el cotxe dels Picapiedra i això no és veritat. A molts cotxes actuals de policia a Catalunya el vehicle elèctric els supera amb prestacions, amb velocitat i amb acceleració. L’Ajuntament de Màlaga ho ha fet i l’experiència ha estat molt bona.

Hi ha algunes crítiques al vehicle elèctric arran de les fonts per produir l’electricitat; què n’opines al respecte?
El pitjor que podem fer ara mateix és cremar combustibles fòssils. A partir d’aquí tot el que no sigui cremar fòssils serà millor. Les nuclears són un concepte molt negatiu però ara per ara les necessitem, fet pel qual el que cal fer és un pla a llarg termini de com ser capaços de generar electricitat sense haver de necessitar les nuclears. A Espanya, igual que a la resta de països europeus, la política energètica és nefasta, erràtica, penalitzadora i d’interessos molt a curt termini i massa econòmics. Segons dades de Red Eléctrica Espanyola del 2014, el 40% de l’energia va sortir de les renovables i el 20% de la nuclear; que el 60% de l’electricitat que es produeix sigui d’origen no contaminant respecte a gasos d’efecte hivernacle (tot i que soc plenament conscient dels perills que generen les nuclears) per a mi evidencia que el vehicle elèctric és la via. El preu del petroli fluctua i no ens em podem refiar de les previsions dels analistes perquè la realitat actual ens demostra que moltes vegades s’equivoquen amb les seves previsions. A més, si realment acaben per sortir bateries amb grafé com sembla que passarà i d’aquí 4 anys hi ha bateries que les pots carregar amb pocs minuts i que et donin 1.000 km d’autonomia… aquesta és la revolució mundial.

D’aquí uns dies celebrarem la setmana de la sostenibilitat a Barcelona, et veurem per allà?
Ho intentaré, si puc segur que hi aniré. Tinc un compromís familiar aquell cap de setmana però entre setmana passaré segur una estona per aquesta fita importantíssima.

Close Menu